Converses amb la Laura (13)

Quasi! (1)
‒Mama, ¿oi que això és una calavera?
‒Quasi! Una claveguera.

Llibres sexistes i estereotipats de princeses
‒Mama, ara em llegeixes aquest llibre ‒em veu la cara de fàstic‒. I me l'has de llegir encara que no t'agradi, perquè a mi sí que m'agrada.

Camí del vegetarianisme
Quim: ‒És que fa pena, que es matin animals per menjar...
Mama: ‒Sí, ja em va dir el papa que n'havíeu parlat. Em va dir que havíeu quedat que provaríem de menjar-ne menys, ¿no?
Quim: ‒Sí.
Laura: ‒A mi també em fa pena, matar animals.
Mama: ‒Clar. Però també has de pensar, Laura, que si no mengem animals, no podràs menjar coses que t'agraden, ¿eh? Com això que menges ara.
Laura: ‒Mama, dic menjar animals, no dic hamburgueses!

Quasi (2)

‒Els mosquits m'han atxitxarrat.
‒Acribillat.

Contes en castellà
‒Aquest és el conte que m'ha comprat el papa.
‒Ah, molt  bé. ¿El llegim?
‒Sí!
‒[...] I ja està. ¿T'ha agradat?
‒Sí. I ara me'l llegiré en castellà!
‒¿Ja en sabràs?
‒Sí. "Hi havia una vez..."

Grans preguntes de la humanitat
‒¿Què passarà quan tota la gent es mori?

Com t'ho diria...
‒Mama, t'ajudo a preparar l'esmorzar, que així anirem més ràpid.

Més cosins
‒Com que ja s'ha casat, ¿quan tindrà un bebè, la tieta?
‒Dona, no ho sé. Això no depèn de casar-se, ¿eh?
‒M'ho has de dir!!! Ho vull saber!!!