2 de juliol de 2014

Converses amb el Quim (44)

La marca DeƧigual

‒Quina gràcia, han posat la essa al revés! Però, ¿oi que ho han fet volent, mama?

El gos

‒M'agradaria que tinguéssim un gos...
‒Ja saps que no en tindrem cap. I a més, ja en tinc prou amb tres animals a casa.
‒...
‒...
‒Ho dius per nosaltres, ¿oi? Per mi, pel papa i per la Laura, ¿oi?

La hac

‒I què heu fet, aquest matí, a classe?
‒Una fitxa. Havíem d'escriure tres paraules que comencessin amb la lletra hac ‒el Quim fa un somriure trapella‒. Li he preguntat a la mestra si podia posar aquella paraulota que... ‒glups.
‒Quina paraulota...?
‒Aquella que fa: hac, o, essa, te..
‒Mira que ets...! No podem posar paraulotes, home!
‒Ha, ha! Però comença per hac!
‒Sí, però...! I què t'ha dit, la mestra?
‒Que no.
‒Ja m'ho pensava.

A l'hora d'acotxar-lo

‒Avui no puc estar-me gaire estona aquí, Quim. Haig d'acabar una feina. Si la lliuro tard, encara em renyarà el J.
‒¿I no li pots dir que estàs enfeinada perquè has de cuidar-nos?

El rei de la casa

‒Què vols de fruita, rei?
‒No em diguis rei, mama, que em fas avergonyir...
[...]
‒¿Ni vida, ni amor, ni príncep, ni...?
‒No. Digue'm Quim, ¿eh?

Llegint El petit príncep

‒Mama, ¿què són cent mil francs?
‒Els francs eren la moneda que hi havia abans a França. En comptes d'euros, tenien francs.
‒És que aquí hi diu "una casa de cent mil francs". ¿Vol dir que costa cent mil francs, o que a dins hi ha cent mil francs?
‒Aquí vol dir que costa cent mil francs.
‒Ah. Mira, aquí hi diu: "Si dieu a les persones grans: «He vist una casa molt bonica de rajols roses, amb geranis a les finestres i coloms al teulat...», no poden imaginar-se la casa. Els heu de dir:  «He vist una casa de cent mil francs.» Aleshores exclamen: «Que bonic!»"
‒Ahà.
‒No ho entenc.
‒¿A tu què et sembla més important, que una casa sigui bonica, o que costi molts diners?
‒Que sigui bonica.
‒Doncs vol dir això. Vol dir que hi ha gent a qui només li importen les coses pels diners que costin. Que és molt trist, ¿no? Perquè el que és important és que la casa sigui bonica, ¿oi?
‒Però tu ets adulta, i no penses això.
‒Quan dius aquestes coses, Quim, no saps com m'agrada que siguis fill meu.

1 comentari:

pons007 ha dit...

A mi no em va agradar gens el Petit Princep, però es possible que el fallo sigui no haver-lo llegit de petit.