Converses amb el Quim (XIV)

Aclarim-ho
La Laura té el matí pesat i no deixa de rondinar...
Laura: -Ngueeeeeeeeeee! Ngueeeeeeeeeeeeeeeee!
Mama: -Buf, Laura...
Quim: -Ai, filla, que pesada! Deixa de plorar! Li dic filla perquè tu li dius filla, ¿eh? Però no és la meva filla, és la meva germana.


Parentius
Quim: ¿Oi que jo sóc fill i sóc nét?
Àvia: -Sí, ets el fill de la mama i el meu nét.
Mama: -I del Martí, ¿què ets?
Quim: -El cosí!
Mama: -Exacte. ¿I de la tieta Anna?
Quim: -...
Mama: -És que aquest és una mica més difícil. Ella és la teva tieta, i tu ets el seu...
Quim: -Eeeeh... ¿El seu preferit?


Morts de...
Quim: -¿Oi que si dic que estic mort de set vol dir que tinc molta set?
Mama: -Sí. I si dius que estàs mort de gana, que tens moltíssima gana.
Quim: -I si dic que estic mort de piscina, que tinc moltes ganes d'anar a la piscina.
Mama: -Ui, amb la piscina no funciona! Però també pots dir que estàs mort de son, per exemple, que vol dir que tens moltes ganes de dormir.
Quim: -¿I puc dir que estic mort de fuet, que vol dir que m'agrada moltíssim el fuet?


L'espiadimonis
Mama: -Ui! Un espiadimonis!
Avi: -¿Un què?
Mama: -Un espiadimonis!
Avi: -...
Mama: -Una libèl·lula.
Avi: -Ah!
Quim: -¿On?
Mama: -Allà!
Quim: -És allà, mira! La sílula! Vola cap allà!
Mama: -La libèl·lula.
Quim: -La silèlula!
Mama: -La libèl·lula. 
Quim: -¿La lílula?
Mama: -Libèl·lula. També es pot dir espiadimonis.
Quim: -Doncs jo dic espiadimonis, que és més fàcil. [...] Mama, ¿els espiadimonis espien els dimonis?


Primer contacte amb el lleidatà
-¿Aquesta senyora parla en valencià?
-En valencià no, però és un català que s'hi assembla.
-És que no ha dit Barça, ha dit Barse!


D'on vénen els nens
-Papa, ¿oi que els nens vénen de la panxa de les mames?
-Sí.
-Doncs el Dumbo no! El porta una cigonya!