Converses amb el Quim (XIII)

Vaques i llet
-Mama, ¿oi que les vaques fan llet?
-Sí. Llavors... jo dec ser una vaca, perquè també tinc llet i la dono a la Laura!
-Ha, ha! Noooooo!! Tu no tens taques negres!!


L'excepció
Després de veure un anunci on surten escarabats:
-Mama, ¿t'agraden els escarabats?
-Home, no gaire. No m'agrada que entrin a casa i es fiquin enmig de les meves coses, i es mengin el meu menjar. No m'agrada gens!
-Però els Reis sí, ¿eh? Es van menjar les galetes que vam posar...
-Tens raó, Quim. Els Reis sí. No hi havia pensat.


Jugant a lletrejar
-Quim: nas.
-N-A-S
-Molt bé! Ull.
-U-L-L
-Sí! Peu.
-P-E-U. Ara tu, mama.
-Entesos. Digues.
-Quitxipúpol! Ha, ha, ha!!
[...]
-Ara em toca a mi, Quim. Mmmm... Esternoclidomastoïdal!
-Ha, ha!! Això no existeix!!


Veient "La història interminable"
En el moment que el cavall de l'Atreyu s'enfonsa dins les aigües pantanoses i no en pot sortir, el Quim comença a plorar i sanglotar...:
-Buaaaaaaaaààààà!!!! No vull que s'enfonsiiiii!!!  Aquesta pel·lícula no m'agrada geeeeeeeeeeeeens!!!


Sobre "Al·leluia" de Leonard Cohen
Mig fastiguejat, diu:
-¿¡¿¡Un altre cop diu al·leluia?!?!
-¿No t'agrada, la cançó?
-M'agradaria que digués més coses!


Reflexions al voltant d'un xupa-xup
Mirant el xupa-xup de nata i maduixa que està llepant, el Quim diu...:
-Mama, si un senyor fa un xupa-xup de nata i maduixa, però posa un paper de poma, llavors diríem: "Oh! Que bo! Un xupa-xup de poma!". I quan obrim el paper i veiem que és de nata i maduixa, llavors diríem: "Oh! És de nata i maduixa! Això no pot ser!!". ¿Oi que sí que diríem això?


Plans de futur
-Mama, vine!
-Ara no, Quim. Deixa'm estar-me asseguda una estona, que estic cansada i la Laura ja pesa molt...
-És que ja ets una mica gran i has de tenir més nens.
-¿Ah, sí?
-Sí. Un nen, una nena, un nen i una nena.
-¿Tants germans vols tenir?
-Sí. I el primer nen es dirà Marc.
-Ho tens tot pensat, tu!


Karlos Arguiñano
Quan ensopeguem el programa de l'Arguiñano, al Quim li encanta mirar-se'l. Mentre mirem junts com acaba de preparar una recepta que fa molt bona pinta, dic:
-Com m'agradaria que ara vingués l'Arguiñano i em portés això per sopar...
-¿Vols que vingui l'Arguiñano aquí? ¿A casa?
-Sí.
-¿I que et porti això per menjar-t'ho?
-Sí. M'encantaria menjar-m'ho ara, per sopar. Sembla boníssim!
El Quim em mira una mica perplex, i com si li sabés greu donar-me un disgust m'explica:
-Doncs això no pot ser, mama... És una pel·lícula...


Programes educatius
Mama: -Aquests de Telecinco són xusma, Quim.
Quim: -¿Xusma? ¿Què vol dir?
Mama: -Mira com criden i parlen tots alhora, i es barallen. Això és el que fa la xusma. ¿Tu creus que s'ha de fer, això?
Quim: -No...
Mama: -Au, papa, canvia de canal. ¿Saps, Quim? El papa, abans, era una mica xusma!
Quim: -Papa, ¿tu abans eres una mica xusma?
Papa: -Doncs sí, Quim, una mica...
Quim: -¿I tu, mama?
Mama: -No, jo no.
[Una altra tarda, amb els avis.]
Quim: -Avi, ¿tu abans eres una mica xusma?