26 de juny de 2011

Converses amb el Quim (XII)

El xumet del Joan
-Joan, ets un xumetista! T'agrada molt el xumet!


Memòria de peix
-Ai, Quim...! De vegades tens memòria de peix...!
-¿Què vol dir memòria de peix?
-Vol dir que de seguida te n'oblides. Com la Dory de la pel·lícula del Nemo, el peix blau que mai no es recorda de les coses.
-No és un peix, mama! És una peixa!!!!!  


Aixafaguitarres
-Quim, si us plau! Para de llançar pilotes que acabaràs fent mal a la Laura! I treu-les de sobre del sofà, que estan brutes! I tanca el llum de l'habitació, que te l'has deixat encès!
-Ai, mama, que pesada! Quantes coses que em manes!


Visca la diplomàcia! (I)
-Mama! ¿Què t'has fet als cabells...?
-Me'ls he tallat! ¿Què et sembla? ¿T'agrada? ¿Estic guapa?
-Sí, estàs guapa...! Però... no gaire!


Visca la diplomàcia! (II)
-¿Què has menjat, avui, a l'escola?
-Crema de carbassó.
-Ah, que bona!
-Però no era com la teva.
-¿Ah, no?
-No. Era crema de carbassó però era diferent.
-¿Més bona o més dolenta?
-Més bona!


Un gos petit
-Mama, ¿saps com es diu un gos petit?
-Un cadell.
-Nooooo!!! Es diu chihuahua!


Xerrant amb la Laura
Quim:-Laura, ¿què m'expliques, eh? ¿Què m'expliques?
Laura: -Aaaaaa guuuuu gaaaaaa aaaaaaaaah!
Mama: -Ostres, Quim! Si que t'ha dit coses! ¿Què t'ha explicat?
Quim: -M'ha dit que vol ser com la Shakira!
Mama: -?!?!?!?!


Joder!
El Quim s'emprenya i deixa anar: -Joder!!
-¿Joder? ¿Qui t'ha dit joder?
-El Mario de l'escola...
-¿El Mario ha dit joder?
-Sí. M'ha preguntat què portava ell d'esmorzar i jo li he dit: "Entrepà". I llavors ho ha obert i ha vist que era un entrepà i que jo ho havia endevinat i ha dit: "Joder!"


La porca
Quim: -A la granja hi havia una porca.
Mama: -¿Heu vist una porca? ¿Que interessant, oi?
Quim: -¿Com es deia, mama?
Mama: -¿Que com es deia? Jo no hi era, Quim. ¿Tenia un nom?
Quim: -Sí. ¿Com es deia, mama?
Mama: -Però si jo no hi era, Quim! No ho sé.
Quim: -¿Com es deia?
Mama: -Aviam... ¿es deia Ramona?
Quim: -Ha, ha! Nooo! 
Mama: -¿Es deia Margarida?
Quim: -Ha, ha! Nooo!! ¿Com es deia, papa?
Papa: -Jo tampoc no hi era, Quim! No ho sé.
Quim: -¿Com es deia?
Mama: -¿Segur que tenia un nom?
Quim: -Síííí!!
Mama: -¿I no te'n recordes?
Quim: -No. ¿Com es deia, mama?
Mama: -Aaaahhh!!!! Em sembla que ja hi caic! ¿Vols dir que era una truja?
Quim: -Això volia dir!!! Es deia truja!!!

6 comentaris:

Cris ha dit...

M'encanten les converses amb en Quim!!! Gràcies per compartir-les!!!

segona ha dit...

Un plaer!

Inia ha dit...

jajaja, sempre ric molt amb les "ocurrències" del teu fill.

Em sap greu que la sopa de l'escola sigui més bona que la teva :)

Segona ha dit...

Em temo que gairebé qualsevol altra crema serà més bona que la meva...!! Entre les meves habilitats no destaca la cuina... Sóc una comensal agraïda, però una cuinera ben mediocre.

Ester Casas ha dit...

Hola, Gemma!

Sóc l'Ester Casas, alumna teva del curs passat de Magisteri d'Educació Especial. Felicitats per la Laura, i gràcies per despertar-me un somriure en les llargues hores d'estudi. Molts de nosaltres estem a punt de tancar una etapa, però me n'alegro de tenir aquesta finestreta oberta per saber una mica de tu mitjançant els enginys d'en Quim. Gràcies per fer-me'n partícip!

Segona ha dit...

Quina il·lusió trobar-te per aquí, Ester! Una abraçada ben forta!