Aquest any no el tenia gens present. No hi pensava gens ni mica. I això que fa l'efecte que enguany hi hauria d'haver parat més atenció, per la xifra rodona. De fet, fins i tot vaig veure el meu home mig ocultant un paquet al seu "amagatall secret", i ni tan sols vaig lligar caps.
Vull dir que el 20 de gener de 1979 els meus pares em van agafar en braços per primera vegada. O en altres paraules... avui faig 30 anys!
7 comentaris:
PER MOLTS ANYS, BONICA!
Així que no hi pensaves...
Espero que el dia d'avui sigui ben especial. De fet, et desitjo el millor, no només en el teu aniversari sinó cada dia!
Un abraçada molt sincera
felicitats!
COm se sent quan arribes a la trentena? és per anar-me preparant :)
Per molts anys!!!
Amb retard, però per molts anys!
Moltes gràcies a tots...! Ínia, la trentena de moment prova la mar de bé (o potser és que entre la feina i el nen no tinc temps de pensar-hi gaire...!)
Eiii! Per molts anys! Em va fer molt content poder sopar amb vosaltres i em sap molt de greu que no ho puguem fer més sovint. No vam poder parlar ni de la meitat de la meitat d'una cinquena part del que m'hagués agradat. Durant tota la setmana següent vaig dur la samarreta amunt i avall per tot arreu. Ara falta que la dugui a classe. Però per a això hauré d'esperar a la primavera. Encara no m'he escoltat el CD, això serà aviat, ja us ho explicaré.
Una abraçada ben forta per als dos i pessigolles per al Quim,
Albert
Albert, recorda que de tant en tant la samarreta s'ha de rentar, eh? I el CD t'encantarà, ja ho veuràs. En Roger Mas és molt gran, com se sol dir ara.
Publica un comentari a l'entrada