Sabó de lavanda

L'any passat una companya de feina ens havia parlat d'una botiga de cosmètica natural. "No hi anéssiu pas!", ens avisava. I no era perquè a parer seu no valgués la pena, sinó tot el contrari: perquè hi havia tantes temptacions que acabaves caient i comprant el que no necessitaves. No hi vaig tornar a pensar, però fa uns dies, desempolsant la memòria mentre rumiava detallets que volia comprar per Nadal, me'n vaig recordar i vaig fer-hi cap.

Sabó de canyella, aigua de colònia de flors de cirerer, gel de dutxa de mel i llimona, crema facial d'ametlla i poma, perfum de murta, crema de mans de te verd, escuma netejadora d'arròs vermell. Oh, sí! La veritat és que em moria de ganes d'anar arreplegant aquells productes d'aromes suaus, més regaladors de moments de plaer que no pas de bellesa instantània. Aquesta cremeta, aquella colònia, aquell sabó, aquell oli per al cos, me'ls hauria emportat més contenta que un gínjol cap a casa. I mira que no sóc consumidora de productes cosmètics, més aviat tot el contrari. Però allò, ja us ho dic, em semblava tota una altra cosa: les claus a un univers de delícies per als sentits.

Petits plaers... que vaig deixar allà, als prestatges. Perquè vaig topar de morros, ai las, amb preus que en general em va semblar que s'escapaven del meu pressupost. Vaig endur-me, això sí, tres sabons naturals de lavanda, amb la idea de quedar-me'n un. Però al final, per un error de càlcul, cap no serà per a mi.

Sigui com sigui, he fet un pacte amb mi mateixa. Un dia hi tornaré, i em quedaré cosetes per a mi. I llavors, a casa, entre una aigua de colònia de quatre roses, gel de dutxa de polpa de taronja, i llet corporal de berbena i pinyols de raïm, del sabó de lavanda en sortirà una bombolla. I el món, menut, hi cabrà a dins.