Ja havia agafat la poma, quan he llegit al rètol que venien de Nova Zelanda. Ep!, una poma royal gala vulgar i corrent, cap exquisidesa, a 0'99 euros el quilo. Tenint com tenim a Lleida i Girona pomes per donar i per vendre, de qualitats, colors i gustos diversos, ¿com pot ser que s'importin pomes normaletes de Nova Zelanda, i que tot i el cost del transport es puguin vendre a preus fins i tot més barats que els de les pomes d'aquí? La veritat, m'ha fet mandra aturar-me a meditar-ne les raons. Però alguna cosa m'ha empès a deixar on era la poma que havia agafat, i a canviar-la per una poma vermella de Girona. Ben bona, per cert.
3 comentaris:
Ben fet. A més, el que deixen per exportar no és precisament el milloret del país...T'ho dic com a excompradora de tomàquets andalusos a l'extranger.
De Girona, al cel! (o era a l'infern?)
Ara que ho dius i que sóc a Girona, m'enduré algunes pomes cap a Barcelona, així no m'hauré d'aturar a mirar d'on són, a la fruiteria.
El mateix cas que triar un vi de la terra en un restaurant i no d'una altra banda, potser.
Fem país? Doncs fem-lo.
Un nou visitant del teu bloc.
Publica un comentari a l'entrada