15 de setembre del 2012

In! In-de!



–Bona nit. Un durum de vedella sense salsa picant, si us plau –dic al meu pakistanès normalitzat. Ell ho anota i tradueix la comanda a un company. En urdú, suposo.
–¿Tú quieres ser Catalunya o quieres ser España?  –em pregunta. M'agafa d'improvís.
–És la pregunta, ¿eh? –somric–. Jo, Catalunya.
–Yo también –diu, arrufant el nas–. Pagamos mucho dinero. Muchos taxes.
–També sóc autònoma, jo.
–¡Y Catalunya tiene más dinero de España! –torno a somriure. Trec els diners. Ell m'allarga la bossa.
–¿Com es diu gràcies, en la teva llengua?
Dhannyabad –respon. O una cosa així.
–Dhannyabad, doncs.
–Gràcies.
–Bona nit.
–Bona nit.

Potser sí que la veurem, la independència...!