Converses amb el Quim (XII)

El xumet del Joan
-Joan, ets un xumetista! T'agrada molt el xumet!


Memòria de peix
-Ai, Quim...! De vegades tens memòria de peix...!
-¿Què vol dir memòria de peix?
-Vol dir que de seguida te n'oblides. Com la Dory de la pel·lícula del Nemo, el peix blau que mai no es recorda de les coses.
-No és un peix, mama! És una peixa!!!!!  


Aixafaguitarres
-Quim, si us plau! Para de llançar pilotes que acabaràs fent mal a la Laura! I treu-les de sobre del sofà, que estan brutes! I tanca el llum de l'habitació, que te l'has deixat encès!
-Ai, mama, que pesada! Quantes coses que em manes!


Visca la diplomàcia! (I)
-Mama! ¿Què t'has fet als cabells...?
-Me'ls he tallat! ¿Què et sembla? ¿T'agrada? ¿Estic guapa?
-Sí, estàs guapa...! Però... no gaire!


Visca la diplomàcia! (II)
-¿Què has menjat, avui, a l'escola?
-Crema de carbassó.
-Ah, que bona!
-Però no era com la teva.
-¿Ah, no?
-No. Era crema de carbassó però era diferent.
-¿Més bona o més dolenta?
-Més bona!


Un gos petit
-Mama, ¿saps com es diu un gos petit?
-Un cadell.
-Nooooo!!! Es diu chihuahua!


Xerrant amb la Laura
Quim:-Laura, ¿què m'expliques, eh? ¿Què m'expliques?
Laura: -Aaaaaa guuuuu gaaaaaa aaaaaaaaah!
Mama: -Ostres, Quim! Si que t'ha dit coses! ¿Què t'ha explicat?
Quim: -M'ha dit que vol ser com la Shakira!
Mama: -?!?!?!?!


Joder!
El Quim s'emprenya i deixa anar: -Joder!!
-¿Joder? ¿Qui t'ha dit joder?
-El Mario de l'escola...
-¿El Mario ha dit joder?
-Sí. M'ha preguntat què portava ell d'esmorzar i jo li he dit: "Entrepà". I llavors ho ha obert i ha vist que era un entrepà i que jo ho havia endevinat i ha dit: "Joder!"


La porca
Quim: -A la granja hi havia una porca.
Mama: -¿Heu vist una porca? ¿Que interessant, oi?
Quim: -¿Com es deia, mama?
Mama: -¿Que com es deia? Jo no hi era, Quim. ¿Tenia un nom?
Quim: -Sí. ¿Com es deia, mama?
Mama: -Però si jo no hi era, Quim! No ho sé.
Quim: -¿Com es deia?
Mama: -Aviam... ¿es deia Ramona?
Quim: -Ha, ha! Nooo! 
Mama: -¿Es deia Margarida?
Quim: -Ha, ha! Nooo!! ¿Com es deia, papa?
Papa: -Jo tampoc no hi era, Quim! No ho sé.
Quim: -¿Com es deia?
Mama: -¿Segur que tenia un nom?
Quim: -Síííí!!
Mama: -¿I no te'n recordes?
Quim: -No. ¿Com es deia, mama?
Mama: -Aaaahhh!!!! Em sembla que ja hi caic! ¿Vols dir que era una truja?
Quim: -Això volia dir!!! Es deia truja!!!

Estiu, nens, amics, feina

La vida bull. L'estiu que truca a la porta amb tempestes i calor. Nens belluguets pertot. El Quim i el Joan empipant-se mútuament, clavant puntades de peu a la pilota, menjant gelat, fent el trasto per ajornar tant com puguin l'hora d'anar a dormir. La Laura que respon quan li parles i, somrient, mira conduir son pare. El Miquel que qualsevol dia engega a gatejar. La Jana, tan divertida i colradeta, acariciant el Llamp sense gota de por. La Judit, amb aquests ulls oberts seus com de sorpresa perpètua. El Martí i la Meritxell, amb els aniversaris a la cantonada. I els cabells rinxolats de la Laia, que tornarem a veure aviat.

I els amics que porten somriures i novetats. L'Albert, amb una nova feina sota el braç. La Cuqui, engrescada a engegar un negoci. La Tere, que per fi ha pogut enllestir la burocràcia per a Cal Sort. La Sílvia i el Carles, amb un pis reformat preciós, de catàleg. El Xavi i la Montse, de visita a Barcelona aviat. La Carla amb un somriure d'orella a orella i papallones a la panxa. Ai, l'amor.

Nosaltres, entretinguts. Hem canviat mobles i la distribució del menjador. Hem sortit de cap de setmana amb la canalla amb el cotxe ple fins dalt. Hem demanat que ens adobin el tros de sostre del menjador amb humitats i la barana oxidada del balcó (avui tinc els paletes a casa). Hem anat al Decathlon a comprar sandàlies, pantalons, samarretes. Hem decidit no esperar a l'últim dia per presentar la declaració de la renda. Quan puc, provo d'avançar la tesi.

Penso en la feina. L'any vinent el meu panorama laboral no és gaire falaguer. La crisi, les retallades i bla bla bla, no val la pena entrar en detalls. I és curiós com anys enrere això m'hauria angoixat i ara en canvi m'ho prenc amb filosofia. Al capdavall, ell té feina i tindré un plat a taula. Al capdavall, tenim dues criatures petites que cal cuidar. Al capdavall, tinc dues mans i un cap, i ja ens espavilarem. I és estrany, pensar en la feina quan estàs de permís de maternitat, quan s'acosten les vacances, quan fa uns dies dinàvem prop de Berga enmig d'una fresca tan agradable, quan encara rius (mai més!, mai més!) perquè tens enganxat al cos el cansament d'un dia a Port Aventura amb la mainada, la gentada, la xafogor. Quan penses que, malgrat tot, ara mateix et faria més il·lusió un tercer fill que una feina estable.

Suspicàcies

Miràvem un programa junts, quan de cop i volta una nena pastada a la Laura apareixia a la pantalla. Clavadeta clavadeta. El reporter la presentava com la seva filla mentre nosaltres, al·lucinats i en silenci, no donàvem crèdit a la semblança.

-¿Tu no coneixes pas aquest tio, no...?
-¿I tu a la seva dona...?