Transport públic

Fer servir el transport públic és, sovint, un esport de risc. Ahir mateix, a la parada del metro de Verdaguer a quarts de nou del matí, vaig haver de deixar passar dos trens. En el tercer m'hi vaig encabir fent el cor fort. Fent el cor fort i empenyent, és clar. Horrorós. M'agradaria que les autoritats competents haguessin de fer un recorregut com el que faig per venir a la feina només durant una setmana. Em fa l'efecte que contribuiria a esmolar-los l'enginy per trobar-hi solucions.

Els meus sogres viuen al Carmel, un barri mal comunicat. Molt mal comunicat. Quan el meu xicot vivia amb els seus pares i estudiava a la universitat, tot i que tenia una parada del bus que hi anava prop de casa, havia de caminar una estona fins a la parada d'origen del recorregut. A la seva parada (només dues o tres parades més enllà de la que comença la ruta) els autobusos ja anaven tan plens que ni tan sols obrien les portes. I quan jo duia el Quim amb els meus sogres alguns matins per poder anar a la feina, havia d'esperar no sé quanta estona que passés l'autobús que m'hi duia. I quan arribava, potser anava ben ple, també. Resumint: hi ha pocs autobusos que passin pel Carmel, els que hi van passen cada vint minuts o més, i quan ho fan poden anar pleníssims. A més, justament a la zona on viuen els meus sogres no tens l'alternativa del metro. Per acabar-ho d'adobar, és un barri de carrers estrets i costeruts que fan poc probable que et decideixis a fer una bona passejada... Per cert, ¿us recordeu de les vagues d'autobusos de Barcelona? Van ser un malson dels grossos per a tots els barcelonins, però els que més es van fer fotre van ser justament els que viuen en barris on precisament no s'estila gaire això del taxi, com el Carmel.

El cas és que fa unes setmanes vaig decidir anar a visitar els meus sogres amb el Quim, aprofitant el solet. Era diumenge, i això vol dir que t'has de calçar, perquè si la freqüència de pas és baixa entre setmana, el cap de setmana el temps que passa entre un bus i un altre és una eternitat. Havia d'agafar l'autobús a la plaça de Sanllehy. Després d'esperar-nos uns vint minuts, va arribar un 28. Ple no, pleníssim. Tan a vessar que era impossible pujar-hi amb el cotxet. Al cap de deu minuts més, va passar el 24 (una companya de feina em va explicar que ella i el seu marit en diuen "l'últim"... perquè sempre passa l'últim!). Fins a la bandera, però amb una mica de consideració dels anxubats i resignats passatgers, vaig aconseguir enfilar-m'hi amb el cotxet, això sí, amb algunes acrobàcies.

¿Sabeu quin és un dels problemes d'aquestes línies? Que les envaeixen els turistes que van al parc Güell. Això aconsegueix que acabis agafant tírria als pobres visitants, que generalment són educats i no tenen pas cap intenció d'amargar-te el dia. Però quan vas cap a casa o a la feina, i veus que hi ha pocs busos, i que els que hi ha te'ls ocupen turistes que han pujat al centre de Barcelona, els voldries fúmer fora a puntades de peu. En realitat, convindria que els que rebessin xarop de bastó fossin les ments preclares que han ideat la xarxa de transport públic, però en la seva absència et vénen ganes d'atonyinar uns quants turistes, almenys per desfogar-te. Hostes vingueren que de casa ens tragueren, murmures, mentre amb cara amable els dius que no, que la parada següent no és la del parc Güell, que s'esperin a la següent que els deixa més a la vora. Alguna vegada havia tingut la temptació de cridar, quan l'autobús passava pels Jardins de Salvador Espriu (al passeig de Gràcia amb la Diagonal): "Parc Güell! Parc Güell!". M'imaginava tots els turistes baixant en ramat, mig desconcertats, mentre jo, rient malignament, reposava el cul en un seient buit per descansar les cames fatigades d'estar dempeus un quart d'hora i gaudir del trajecte.

Jo no sóc cap llumenera, però em sembla fora de dubte que cal posar-hi remei, a aquestes coses. I algunes solucions provisionals no em semblen difícils d'adoptar. ¿De debò que, per exemple, a ningú no se li ha acudit crear un autobús llançadora que surti del centre de Barcelona i vagi directament al parc Güell, destinat bàsicament als turistes? ¿Tant costaria reforçar les línies que passen per la zona del Carmel que no tenen metro?

M'allargaria parlant de la Renfe. Però avui fa bon dia i tinc la sort de poder marxar d'hora a casa per dinar tranquil·lament amb el meu fantàstic marit. Ai, que bé. Espero trobar lloc per seure als Ferrocarrils.