Potser torno i tot

De vegades em pregunto per què faig el que faig, per què deixo de fer el que deixo de fer. Al final, sovint arribo a la conclusió que penso massa, i que les coses em van millor quan, simplement, les faig i llestos.

La Bel es va tornar a enamorar. En Rudolf va plegar de la feina i va escriure un altre llibre. En Xavi i la Montse van tenir la Laia. La universitat ha publicat un estudi en què vaig col·laborar. Vaig deixar la feina de la tele. L'Elvira ha trobat un pis millor... i un compositor. L'Albert es casarà amb la Regina. La Cuqui espera una criatura. El Joan ha crescut com una carabassera.

I el Quim ha crescut tant... Ara toquen virus que van i vénen de l'escola bressol, les corredisses pel parc espantant els coloms que tant odio. I el "Mama, ¿estàs contenta?", que em pregunta somrient quan s'ha recordat de fer el pipí al lavabo. Contentíssima, i tant!

I no havia explicat res de tot això.

¿I el blog?, em deien l'Albert, el Luis. "Allà", els responia. Aquí, vaja.