Converses amb la Laura (4)

Un, dos, tres
La Laura arrenglera tres ninots i em diu:
-Mama, mia: un, do, tes! [=Mama, mira! Un, dos, tres!]
-Molt bé, Laura! I si hi poso també el cargol, quants n'hi ha?
La Laura em mira i diu, resoluta:
-Tes i cagol! [=Tres, i el cargol!]

Dutxar-se
La Laura treu el cap pel lavabo, i veu com em començo a despullar.
-Mama, ¿a dutxar?
-Sí, Laura, ara em dutxaré.
-¿A cul a vuva?
-El cul i la vulva també, sí!

Explicacions
Deixo la  Laura a taula amb un got de plàstic que té tot just un dit d'aigua. Vaig a la cuina a acabar de servir el dinar. La Laura entra al moment i em demana:
-Mama, valló!
-¿Un tovalló? ¿Per què el vols?
-Aba xap! [=L'aigua ha fet: xap!]

Xocolata
-Digues xo-co-la-ta.
-Coxolata!
-Xo-co-la-ta.
-Coxolata!

L'Aquàrium
-Laura, ¿t'agradaria anar un dia a L'Aquàrium a veure peixos?
-Txola, no! Ha, ha! [=Sola, no!]

El color de la caputxa
-I tothom li deia Caputxeta Vermella. ¿I saps per què? ¿Saps de quin color era la caputxa que duia?
-Vet! [=Verd!]
-No, dona! He dit vermella! De color vermell.
-Mamell.
-Això mateix.

Belluguets
-És que no pareu ni un segon! Em deixeu respirar, si us plau?
-No! Lapilar no!

Tornant cap a casa
-Laura, vine. 
-No.
-Va, anem, si us plau. Hem d'anar a casa a dinar.
-No.
-Escolta, hem de marxar, va.
-No.
-Un dia me n'atiparé i marxaré, i et quedaràs sola! Ja n'estic tipa, sempre igual!
-É boma! [=És una broma!] -i es fum a riure!

La cançó de la iaia Montse
-Catxó iaia Motxe.
-¿La cançó de la iaia Montse, vols?
-Txi.
-¿I quina és?
I se la inventa:
-#Catxó iaia Montxe, / li-lu, li-lu, li-lu. / Catxó iaia Motxe, / li-lu, li-lu, li-lu.#  Ha, ha, ha!

Converses amb el Quim (37)

Croquetes
-¿De què són les croquetes que has comprat?
-De pollastre i de bolets.
-¿De bolets...? -diu el Quim, amb cara de preocupat.
-Sí.
-Espero que no siguin verinosos...

El castellà enganya
-Mama, ¿oi que el castellà enganya una mica?
-¿Per?
-Perquè prima no vol dir prima, vol dir cosina, i per dir prima es diu delgada!

Mons imaginaris
El Quim té uns espais de temps marcats per poder jugar amb videojocs. Quan encara li falta poc més de mitja hora per poder-se posar a jugar, estirat al sofà i amb aire somiador, deixa anar:
-Com m'agradaria viure en un món que pogués jugar a la Wii sempre que volgués...

Atenció fabricants
El telèfon diabòlic amb què juga la Laura canta:
-#Tengo un amigo, le voy a llamaaaaar. / Lo quiero mucho y con él quiero hablaaaaar. / Le diré: "Hola, ¿cómo te va?" / Luego diré: "¡Adiós!" Ya lo verás.#
I el Quim em mira i diu:
-Aquesta cançó és de tonteries. Trucar a algú i dir-li: "¿Com estàs?", i després dir-li adéu i penjar, ¿a tu et sembla que és normal?

Grans preguntes (3)
-Mama, ¿qui mana més, el rei o l'alcalde?

Grans preguntes (4)
-Mama, ¿qui mana més, el director o el president?

La sort dels germans petits
-Laura, porta'm les sabatilles al sabater -i la Laura ho fa.
-Quina barra, Quim! No li has de demanar que et faci les coses que et toca fer a tu!
-Ah, tu vas decidir tenir un altre fill, doncs, això és sort per mi!

A la dutxa
-Mama, l'aigua surt molt calenta!
-Ja ho canvio, però em sembla que ho pots suportar, ¿eh?
-No ho suporto! Ho insuporto!

Igualar
-Mama, quinze més quinze, ¿quant iguala?

El dia que vas néixer

El dia que vas néixer, la gent mirava astorada com de les carxofes de dutxa en sortien espaguetis. Les ciutats es van llevar amb una fragància càlida de canyella i al cel hi havia núvols menuts de confeti. Pel carrer voleiaven les bombolles de sabó que sortien dels tubs d'escapament, i a les escoles la canalla tastava llapis de colors convertits en galeta. Un fanal es va doblegar per indicar a un vianant perdut la direcció correcta. A l'Antàrtida es va envolar un estol de pingüins.

Et van posar sobre el meu pit, i vaig plorar papallones virolades que et van donar la benvinguda amb un aleteig suau.

Va ser un dia tendre i flonjo i saborós i  aromàtic com el pa bo acabat de fer, Laura.

Potser quan siguis més gran i ho expliquis et miraran amb condescendència. N'hi haurà que fins i tot, amb cert menyspreu, et convidaran a consultar hemeroteques. Pobres diables que no sabrien veure la meravella ni podent-la tocar amb els dits.

Avui fas dos anys, nineta, i sóc encara la teva memòria.

El dia que vas néixer, la gent mirava astorada com de les carxofes de dutxa en sortien espaguetis. Les ciutats es van llevar amb una fragància càlida de canyella i al cel hi havia núvols menuts de confeti. Pel carrer voleiaven les bombolles de sabó que sortien dels tubs d'escapament, i a les escoles la canalla tastava llapis de colors convertits en galeta. Un fanal es va doblegar per indicar a un vianant perdut la direcció correcta. A l'Antàrtida es va envolar un estol de pingüins.

Va ser exactament així.

Converses amb el Quim (36)

Problemàtic datiu ètic

-Posa't bé les mànigues del jersei, que me'l faràs malbé.

-¿Per què dius que te'l faré malbé, si el jersei és meu?

Anticipació

-Quim, aix, si us plau. Un, seu bé. Dos, no facis marranades amb el iogurt. Tres, vigila amb el got.

-I ara diràs: "Quatre, no t'eixuguis amb la roba." ¿Oi que anaves a dir això?

Grans preguntes (1)
-¿Un ascensor és un vehicle de transport?

Grans preguntes (2)
-Tot el que veiem, ¿ho veiem perquè té molècules?

Gairebé!
-Mama, ¿aquest gos és el de Tal?
-No, no. S'hi assembla, però és un altre. Aquest es diu Trasto.
-Com el trasto cuartero.
-Em sembla que volies dir cuarto trastero. Això ho has llegit en un Mortadelo, ¿oi?
-Sí.

Visió mental
-¿Saps què? Tot el que penso, ho puc veure per dins! Penso en el Tom i Jerry, i veig per dins com el Tom corre, i el Jerry li estira un bigoti, i...

Rentar-se la cara
-¿Tu ja t'has rentat la cara?
-Sí.
-Doncs ho has fet bastant malament, ¿eh? Quines lleganyes! Quan et rentis la cara, renta't sobretot els morros per les taques de menjar, i el llagrimal per les llenganyes.
-¿Què és el llagrimal?
-Aquesta part de l'ull. Es diu llagrimal perquè és per on surten les llàgrimes.
-Ah! Doncs jo pensava que es deia lleganyer.

La cadira
Fent el burro, el Quim tomba una cadira.
-Quim, home, vigila! Va, posa la cadira bé.
El Quim l'agafa i la mou una mica, però la deixa tombada.
-¿Això és posar-la bé?
-És que sóc dels Monty Python!

Fugir del cap
-Ostres, Quim, ara m'ha fugit del cap el que t'anava a dir...
-¿I per on t'ha fugit? ¿Per les orelles, pel nas, per la boca o pel cul? Ha, ha!!

Reformes

Mai no havíeu vist unes reformes tan discretes i poc sorolloses com aquestes.

Converses amb el Quim (35)

Avantpassats
-Mama, ¿com es deia el meu besavi?
-Ui, en tens molts, de besavis. A veure, ja saps que un es deia Joaquim, com tu.
-Ai, sí.
-Un altre es deia Jaume, un altre Salvador, un altre...
I el Quim, per a qui fer una pregunta no implica necessàriament escoltar la resposta completa, pregunta:
-¿I el meu megaultrarebesavi?

Toros
-Mama, un dia m'agradaria veure torejar.
-No pots anar a veure torejar, Quim -fa cara de sorprès.
-¿Per què?
-Perquè acaben matant el toro, i no són coses que hagi de veure un nen.
-¿El maten?
-Sí. Li van clavant una mena de punxes, i després una espasa, i el maten. I es veu la sang, i com pateix. I un nen no ha de veure tot això.
-¿I per què el maten si no els ha fet res?
-Bona pregunta, Quim. Jo em pregunto el mateix. No em sembla que estigui bé, fer això. Per això no m'agraden, els toros.
-Jo penso que potser estan malament del cap. Diuen: "Com que el toro ens pot embestir, doncs, el matem."

Megàfon
-Mama, ¿parlem amb el parlòfon?

Raonament
Mama (fent broma): -¿T'imagines que el Hulk fos el senyor Alfred?
Quim: -No pot ser el senyor Alfred! El Hulk no existeix!!
Mama: -¿I com ho saps? ¿N'estàs segur?
Quim: -A més, no pot ser el senyor Alfred perquè duu ulleres, i el Hulk no en porta.

Lesbianes
-Mama, el Tal diu que dos homes o dues dones no es poden casar.
-Doncs ara sí. Abans no podien, però ara sí.
-¿No podien?
-No, perquè hi ha gent a qui no li sembla bé. Però a mi em sembla bé. Si s'estimen, ¿per què no s'han de poder casar?
-Com la C., que té una nòvia.
-Això mateix.
-Doncs si són dues dones està bé, perquè si una vol tenir fills i l'altra no, doncs la que vol tenir fills es queda embarassada, i l'altra no!

Desavantatges de ser Hulk
-Com m'agradaria ser el Hulk...
-¿Per què? ¿Per ser fort?
-Sí!
-Doncs mira, si fossis el Hulk no hi cabries a casa, ¿eh? Es fa molt gros!
-Doncs llavors el Superman.

Complint promeses :)

¿Us n'arriba l'oloreta? Va per tu, iaia!