21 de desembre del 2010

Amb ulls de nen

Veure el món amb ulls de nen és tota una experiència. Recordo que fa un pèl més d'un any el Quim em va veure sortir de la dutxa i va quedar sorprès. "Mama, ¿on tens el penis?", em va preguntar. "No en tinc, de penis", li vaig dir. "¿Està amagat?", em va demanar. Llavors li vaig explicar que les nenes i les dones no en tenim, de penis. Que tenim vagina i vulva. En canvi, els nens i els homes tenen penis i testicles. Li va semblar fascinant. Tant, que qualsevol interlocutor que tenia era analitzat segons el que tingués entre les cames, via deducció: "Avi, tu tens penis!", "Tieta, ets una dona i tens vulva!".

Els nens tenen tendència a generalitzar el que coneixen, el que fan. L'universal infantil. I créixer, entendre el món, suposa trencar moltes d'aquestes pressuposicions -un exercici que molts adults encara són incapaços de fer. En un sol dia, el Quim me'n va fer dues. Ell, ja des de ben petitó, té tendència a dormir amb els llençols i les mantes sota l'aixella, és a dir, que no es cobreix els braços. Li fa mania, ves. Se sent engavanyat. Per més que quan s'ha adormit hi vagis i intentis acotxar-lo millor perquè és ple hivern, així que es tomba patapam, braços cap a fora. Jo, en canvi, sóc fredolica de mena. Sempre em cobreixo bé el coll i m'encongeixo sota els llençols. Un dissabte de fa poc al matí, el Quim es va llevar i el vaig poder convèncer que s'estirés amb mi una estona. Quan va veure que em cobria els braços amb el llençol i les mantes, va quedar parat. "Mama", em va dir obrint els ulls com plats, "¿per què et tapes els braços...?". És clar. Per a ell, el que és normal és destapar-se'ls, descobrir-se'ls, perquè molesta. Resulta incongruent que, per voluntat pròpia, algú se'ls vulgui cobrir!

Aquell mateix vespre, parlant de l'embaràs, vaig explicar-li que potser, quan fos gran, ell també seria pare. "¿Pare?", va dir, amb mitja rialla. Llavors va rumiar una mica i em va deixar anar: "Però la barba punxa una mica...". Vet-ho aquí! Com que son pare té barba, va deduir que si ell era pare també n'hauria de dur. Llavors li vaig posar contraexemples: "Però Quim, l'avi Josep és el meu pare i no en té, de barba, ¿oi? I l'avi Joaquim és el pare del papa i tampoc no en duu. Pots ser pare i no dur barba." Però llavors em va guanyar ell: "Perquè se la treuen!". En això tenia raó, el Quim. Les meves explicacions no havien estat prou acurades. Perquè els ulls de nen potser els fan generalitzar, però també en veuen, de coses, que els grans no veiem... o no veiem a la primera.

Converses amb el Quim (VII)


Qüestió de gènere
-De debò, Quim, ets un plom!
-I tu una ploma!

-Ets un amor.
-I tu una amora!

[Cridant tots tres]: -Som un equip! Som un equip!
-I la mama una equipa!

La feina que donen els nens

-De vegades, Quim, les mames tenen dos nens a la panxa. Es diuen bessons.
-I de vegades en tenen tres!
-Sí, de vegades en tenen tres, també.
-Potser tens tres nens a la panxa!
-Buf, em sembla que no...! ¿Saps? Seria molta feina...
-No seria molta feina, mama. Un per mi, un per tu i un pel papa!

La metàfora de l'escorredor

-¿Saps què és, això?
-Una olla amb ulls de bou.

Més derivats

Mirant un llibre de pop-up:
-Aquest llibre té unes figures ben boniques, ¿oi?
-Sí. És un llibre figurer.


Acabant de treure-li un fil de la roba:
-Mama, ets una bona ajudadora.

-Mama, aquí a la Wii surto amb un llacet.
-Sí, surts amb un llacet. ¿Que en tens cap, tu?
-No. N'haurem de comprar un a la llaceteria.

Pell resseca

-Ostres, Quim, tens les mans ben ressequetes! Vine, que t'hi poso crema.
-Sí, les tinc ressequetes.

L'endemà:
-Mama, em pica el cul. El tinc ressacós!

Cantant Manel

-#Si hagués nascut a Roma...
-#Fa més de dos mil anys...
-#Viuria en un imperi...
-#Tindríem unes claus...!

Pura lògica

-Quim, ja hem de tancar la tele. Fa massa estona que la mires i t'acabarà quedant el cap quadrat.
-¿El cap quadrat?
-¿No ho veus, que la tele és quadrada? De tant mirar-la, al final potser també et quedarà a tu el cap quadrat! Va, mirem un llibre junts.
El Quim n'agafa un que justament també és quadrat. Se'l mira i em diu:
-Si miro aquest conte també em quedarà el cap quadrat!

Escoltant la ràdio

-Mama, ha dit sistema...! Com el Roger Mas!
-Sí, ha dit sistema.
-Un dia podem anar al sistema els tres.
-És que el sistema no és un lloc, Quim. És... un concepte.
-Doncs podem anar al concepte.

[Nota: El Roger Mas té una cançó que fa: "Esborrem els punts i les comes del sistema, tinc son!"]