La reflexió (1)

Em sembla que hauria de començar a posar-me les cremes hidratants que em compro. (O deixar de comprar-ne.)

Escrigui, escrigui [o de fer deures]

Escrigui, escrigui, em diu. Allò, com qui diu, tu obre l’aixeta, que ja veuràs com raja aigua a borbollons, eh? Miri que naltros no obrim blogs per passar rasquetes pel verdet, no sé si m’explícut. Que put a resclosit, que cal obrir porticons i batents i que corri l’oratge, senyora meva! I no em surti amb la canalla, que això de viure a les costelles dels fills, no em faci parlar, és cosa lletja, marededéusinyor, on s’és vist. Que qui matina fa farina i no hi ha mandra que no esbravi una bona pandiculació. Vós feu saltironar els dits per les lletres aquelles que després surten per la tele de l’ordinador, i a triomfar, que se veu que la internet va que vola i per poc que t’hi esforcis te llegeixen a l’altra punta de món, ves qui ho entén, però diu que és així, eh? I no s’hi val a fer l’agafa-sopes, que feina feta no fa destorb, i vós ja trigueu massa a aparcar el cul a la cadira i ajuntar lletres. No que sí?